Ahir al matí hi havia una cria de ratpenat
enganxada a la cortina del menjador. A primer cop d'ull vaig pensar que era un
gripau, però de seguida em vaig adonar que els seus moviments minúsculs eren
d'una altra tipus de bèstia. Semblava que badallés; estirava el coll i pujava
i baixava per la cortina amb les ales replegades, com endormiscat. Després d’una
mica d'escena de no el toqueu que tenen malalties ai quina angúnia, vam obrir
la finestra de bat a bat i vam espolsar la cortina. L'animaló va començar a voltar
per la terrassa fent salts i enlairaments fallits, anava picant entre les
torretes, desmanegat. Feia tant de sol que estàvem convençuts que no
sobreviuria. El vam posar en una caixa de sabates i hi vam fer uns forats
perquè pogués respirar. Potser no sabia volar, potser amb aquelles temperatures
tan altes no arribaria a la nit. El vam dur al veterinària per saber què havíem
de fer. Ella es va encarregar trucar a una protectora forestal de la zona que el vindria a
buscar.
Dies enrere, una veïna ens va dir que teníem un
niu de ratpenats sota la cornisa de la terrassa. Jo no l'he vist, però quan
fosqueja se'n veuen forces sobrevolant els nostres caps. Em fan pensar en l'avi
de l'Andrés, que caçava ratpenats llençant la boina. Em fan pensar en un vespre
d'estiu a la Pobla, que érem asseguts en un banc prenent la fresca, i el Josep em
va explicar que allò que envoltava el fanal no eren ocells, l'aleteig és diferent, ho veus?
A l'hora de sopar, vaig comentar que havíem fet
el correcte. La Rita em va dir qui sap, en realitat l'hem separat de la seva
família.
4 comentarios :
Al nostre pati de veïns en viu com a mínim un i m'encanta veure'l passar i pensar que manté la població de mosquits a ratlla 😊
el comentari de la teva filla és ple de significat
marona, sí! nosaltres tenim sort,perquè tenim el niu de ratpenats i també tenim una pila de dragoents que surten a veure'ns per la nit :)))
i tant, maman, i tant!
Publicar un comentario