5.5.16

Maig


Arriba un vespre que surts al safareig a buscar cebes pel sopar i, com un vell amant que torna de viatge, et sorprèn un aire càlid, familiar. Arriba una nit que, tornant de la feina, travesses el parc amb la gavardina penjant del braç i l'olor a gespa acabada de segar se't presenta com el pròleg dels mesos que vindran, tan coneguts i tan nous. 

Un bon dia, després d'estar-te barallant hores amb aquell text que no surt, baixes al mercat a veure què trobes per dinar, no hi ha res que et sembli més pausa i més aire fresc que abandonar-ho tot i buscar inspiració per la cuina. Tornes a casa amb una bossa plena de tomàquets, pebrots i cogombres per fer el primer gaspatxo de l'any. 

Una tarda te n'adones que el teu fill només fa que perdre dessuadores, dia sí dia també, perquè a l'hora del pati té calor i abandona el jersei a qualsevol racó, i rondines, i li dius allò tan típic de que un dia perdrà el cap. Aquest mateix matí, a Via Augusta amb Muntaner, uns manobres esbufegaven i es feien gestos en veure passar una noia menuda amb una samarreta blanca ajustada que caminava uns metres enllà. També arriba un moment que surts a regar les plantes descalça, el gres encara és calent i el contrast tèrmic als peus, una festa pels sentits. 

Una nit, obres la finestra i et recolzes a l'ampit amb una copa de vi entre les mans; celebres el final de la jornada, i penses que comença a ser difícil que els nens siguin al llit abans de les deu, que el dia t'empeny a tardes que no s'acaben mai, i que sí, que la tardor és molt bonica, molt melancòlica i tal, però tu ets dona de primavera. Afortunadament, això últim cada any se t'oblida i adonar-se'n de nou es converteix en un dels grans plaers estacionals.

__________________________________________

Llega una noche en la que sales al lavadero a por cebollas para la cena y, como un viejo amante que vuelve de viaje, te sorprende un aire cálido, familiar. Llega una noche en la que volviendo del trabajo cruzas el parque con la gabardina colgando del brazo, y el olor a césped acabado de cortar se te antoja como el prólogo de los meses que están por venir, tan conocidos y tan nuevos.

Un día, después de pelearte durante horas con ese texto que no sale, bajas al mercado a ver si encuentras algo de comer. No hay nada que te parezca más pausa y más aire fresco que abandonar-lo todo y buscar inspiración para cocinar. Vuelves a casa cargada con una bolsa de tomates, pimientos y pepinos para hacer el primer gazpacho del año.

Una tarde te das cuenta de que tu hijo no hace otra cosa que perder sudaderas porqué en el recreo tiene calor y abandona la ropa en cualquier rincón, y te lamentas, y dices aquello tan típico de que un día vas a perder la cabeza, hijo. Esta misma mañana, en Vía Augusta con Muntaner, unos albañiles gesticulaban y hacían soplidos al ver pasar a un chica con una camiseta blanca ajustada que andaba unos metros delante de mí. También llega el momento en el que sales a regar las plantas descalza: el suelo todavía está caliente y el contraste térmico en los pies es una fiesta para los sentidos.

Una noche abres la ventana y te apoyas en el alféizar con una copa de vino entre los dedos; celebras el final de la jornada, y piensas que empieza a ser difícil acostar a los niños antes de las diez, que el día te empuja a tardes que no terminan nunca, y que sí, que el otoño es muy bonito, muy melancólico y tal, pero que tú eres mujer de primavera. Por suerte, esto último parece que cada año se te olvida y volver a darse cuenta de ello se convierte en uno de los grandes placeres estacionales.


4 comentarios :

Bet Tastarutes dijo...

Tinc la pell de gallina, a mi també m'encanta quan els dies comencen a fer olor de primavera! Una olor que s'oblida però que retorna cada any i quan ho fa desplega un grapat de records que em dibuixen un somriure. M'ha agradat molt el teu text, molt! :)

Caterina Pérez dijo...

oh, Bet! Moltíssimes gràcies, de debò. És maco veure que, en el fons, tots funcionem de manera molt semblant.

Catalina dijo...

Bellisimo!!!!

caterina Pérez dijo...

Muchísimas gracias, Catalina!