No és tan senzill. Ens omplim la boca amb la vaga idea de viure el moment, i no és tan senzill. La imatge d'una vida senzilla em bressola, la imatge d'una vida senzilla també m'intimida. Per on començar? Per un plat de chocos i un quinto? Per una abraçada esberlada? Per les vores d'un pantaló esquitxades? Em ve una alenada de mar i passa com una gavina que segueix un cop de vent. No és tan senzill.