Dies enrere em parlaves d'una cançó que havies après a l'escola, justament el mateix dia que jo, en solitari, l'havia estat escoltant en bucle. I no sé si parla d'amor o de religió, d'arrels o de rius, però aquesta coincidència em va semblar un misteri, em va semblar alegria, em va semblar que explicava tot el què passa entre nosaltres al que, potser algun dia, apendré a posar paraules. O no, perquè hi ha coses que no cal explicar-les, que sense paraules s'entenen millor.
Filla meva, visc amb la sensació de que has crescut nodrint totes les histories que tenia per explicar. Fas deu anys i, tot i que hi ha moltes teories sobre el nombre d'anys que componen un cicle, sento que aquests deu anys teus son un final i un inici de cicle per mi, esdevenint com un secret sense confessar entre tu i jo, entre la mare i la filla, entre el temps i la vida. Tinc tanta felicitat d'acompanyar-te en aquests deu anys, que només desitjo que la vida em regali treves per veure't, encara que sigui desde un raconet, com floreixes, com t'arreles, com defineixes el teu color. I no t'enredo si et dic que desde aquell 19 de maig, sé que no em cal massa més que això, temps per admirar-te en silenci.
Filla meva, visc amb la sensació de que has crescut nodrint totes les histories que tenia per explicar. Fas deu anys i, tot i que hi ha moltes teories sobre el nombre d'anys que componen un cicle, sento que aquests deu anys teus son un final i un inici de cicle per mi, esdevenint com un secret sense confessar entre tu i jo, entre la mare i la filla, entre el temps i la vida. Tinc tanta felicitat d'acompanyar-te en aquests deu anys, que només desitjo que la vida em regali treves per veure't, encara que sigui desde un raconet, com floreixes, com t'arreles, com defineixes el teu color. I no t'enredo si et dic que desde aquell 19 de maig, sé que no em cal massa més que això, temps per admirar-te en silenci.
Días atrás me hablabas de una canción que habias aprendido en el cole, justamente el mismo día que yo, en solitario, la había estado escuchando en bucle. Y
no sé si habla de amor o de religión, de raíces o de ríos, pero esta
coincidencia me pareció un misterio, me pareció alegría, me pareció que
explicava todo lo que pasa entre nosotras a lo que, quizás
algún día, aprenderé a poner palabras. O no, porqué hay cosas que no es
necesario
explicarlas, que sin palabras se entienden mejor.
Hija mía, vivo con la sensación de que has crecido nutriendo todas las historias que tenía por explicar. Cumples diez años y, aunque existan muchas
teorías sobre el número de años que componen un ciclo, siento que estos diez años tuyos son un final y un inicio de ciclo para mi, conviertiéndose en
un secreto sin confesar entre tu y yo, entre la madre y la hija, entre
el tempo y la vida. Tengo tanta felicidad de acompañarte en estos diez
años, que no deseo nada más que la vida me regale treguas para verte,
aunque sea desde un rinconcito, como floreces, com te arraigas, como
defines tu color. Y no te engaño si te digo que desde aquel 19 de
mayo, sé que no me hace falta mucho más que eso, tiempo para admirarte en
silencio.
10 comentarios :
Ais Caterina... és tan maco aquest escrit, i tan teu...¿Per quan un llibre amb petits escrits?
Felicitats a la Rita i a tu!
I les fotos, una maravella.
aiiii, moltes gràcies grete, de debò! el llibre algun dia, potser algun dia... el fill i l'arbre ja el tinc, així que només em falta el llibre, eh? ;)un petonet!
Ostres Caterina, que bonic! Poses paraules (sí que aconsegueixes posar-les) a aquells sentiments que comparteixo amb tu. La Paula també va fer deu anys aquest abril. I la fugacitat del temps sovint no ens permet contemplar des del silenci del que parles. Em fas adonar de tantes coses en tant poques línies!
Les nostres filles floreixen tant belles! La nostra feina continua sent -però potser amb una mica més d'intensitat que abans- reforçar les arrels perquè acabin sent plantes fortes i valentes ja que aquestes són les que creixen més vigoroses.
Una abraçada ben forta i potser més còmplice que mai :)
oh, lídia! t'envio una abraçada ben forta, a tu i a la teva planteta de deu anys
qué bonito, Caterina! Es genial ser tan conscientes de lo afortunadas que somos, verdad? Y disfrutarlo momento a momento. Yo es algo de lo que nunca había sido tan consciente antes...
Un besazo
ains que bonito <3
quin regal tan i tan bonic aquest escrit... moltes felicitats a la Rita i a tu, per convertir-te en mare fa 10 anys. un petó per les dues
Que maravilla! Es todo amor...
Caterina q bonito me encanta como escribes. Felicidades a la Rita por esos 10 añitos llenos de felicidad. Un beso.
Caterina q bonito me encanta como escribes. Felicidades a la Rita por esos 10 añitos llenos de felicidad. Un beso.
Publicar un comentario