22.4.17

D'escriure i de regals




Escriure, ja fa temps que ho faig. Com molts, que hem omplert pàgines i pàgines de llibretes i, des de fa uns anys, word i més words. Però els que em coneixen, saben que últimament escric amb més seny, amb més eines, i amb més dubtes també. Que vaig a classe i tot! Això vol dir que estic escrivint més, reescrivint molt, i mostrant més poc. I gaudint infinit.

Recordo la data, va ser el 30 de desembre de 2015, quan vaig rebre un mail de la Cristina Camarena on m'explicava que volia fer un pas més amb el seu projecte, que volia editar àlbums il.lustrats i que si m'agradaria escriure un conte per nens. Apart de quedar-me amb la boca oberta i el cor salvatge, em va semblar el regal més bonic que em podien fer per tancar un any que havia estat molt incert.

Li vaig dir que ho faria, però que no estava segura de saber-ho fer, i que si un cop li entregués el conte veia que no era el què estava buscant, el guardaria en un calaix i seguiria sent molt feliç sabent que ella havia pensat que jo podia escriure alguna cosa que mereixés estar en paper. I així és com va néixer en Sebastià, sota la seva mirada atenta, la seva petita empenta i la seva determinació. I un cop el conte va estar fet, ella va buscar la persona més adequada per fer l'enllaç entre la història que jo tenia al cap i la manera de mostrar-ho als infants; la Coaner Codina. Gran encert! La Coaner ha treballat molt a poc a poc, il.lustrant cada pàgina molt minuciosament, de manera molt respectuosa amb el text i molt alerta als petits suggeriments i observacions que podien anar apareixent a mesura que en Sebastià agafava forma i color. 

Vull donar les gràcies al Pablo Martín, que em va fer un cop de mà (un gran cop de mà!) amb la traducció al castellà. I a la Laura López Granell, la meva súper mestra, per haver-ne fet una lectura, amb l'ull afinat, abans de que l'entregués. I a la Rita i al Ramon, per haver-se deixat fer servir de conillet d'indies a l'hora de detectar si el conte tenia algun interès per un infant.



I ara ja el tenim aquí! La història del petit Sebastià Salat, fill d'una saga de pescadors, que viu a Cantellut. Espero que us agradi, i res no em faria més feliç que saber que és a la vostra lleixa, gastat i rebregat perquè l'heu hagut de llegir moltes vegades.


 El podeu trobar en català i en castellà. El podeu comprar on-line a Kireei, i físicament a Bateau Lune (Barcelona) i a El Petit Tresor (Vic). A partir de la setmana que ve, als punts de venta habituals de Kireei. 
Diumenge vinent estarem signant la Coaner i jo (i autors i il.lustradors d'altres publicacions Kireei) a la Plaça de la Virreina, a Gràcia. Veniu!





1 comentario :

Vanessa dijo...

Avui l'he vist treient el caparró en una caixa a Bateau Lune i me l'he volgut endur amb mi. Esperaré impacient el correu! Més després de llegir aquest post. M'encanten els noms. Sebastià Salat de Cantellut. �� feliç Sant Jordi!