Anotacions:

L'aigua deixa de repicar la teulada  i sortim del refugi. Anem a fer un tomb quan comença a fosquejar. Ens endinsem al bosc per corriols humits vorejats de pins alts, molça, esbarzers i cua de cavall espigada. El brogit del riu al fons, que a voltes s'allunya, a voltes parla més fort. Intento no relliscar amb una pedra llefiscosa. Al nostre pas espetega una branca i sento un profund respecte. Noto alguna cosa molt tibant dins meu perquè aquí la vida va sola, sense que nosaltres hi tinguem massa a dir. I inspiro, alguna cosa em diu que encara sóc del bosc.