20.4.14

quan sigui gran

 



Arriba el vespre i ens reunim entre fogons, cassoles d'aigua bullint i paelles que sofregeixen trossets de cansalada. En una activitat a sis mans, esbandim plats i ens posem al dia. Després de passar una baieta per l'hule, parem la taula per quatre aconseguint que gots de floretes, plats escantonats i forquilles de diferents tamanys s'avinguin. A sopaaaaar! I la nostra tribu de menuts apareix amb el pijama posat,  amb el seu xivarri alegre, ocupant cadires, tamboret i trona, amb els "això no m'agrada" i les bromes d'infant. I nosaltres no podem més que somriure, i aquests anys que han passat ens embolcallen de repent, com un abric d'angora, i no pesen perquè estem juntes. Per primer cop, escolto els meus trenta-sis sense que em desorientin.


Anochece y nos reunimos entre fogones, cazuelas de agua hirviendo y sartenes salteando cachitos de bacon. En una actividad a seis manos, enjuagamos los platos y nos ponemos al día. Después de pasar una bayeta por el hule, ponemos la mesa para cuatro consiguiendo que vasos de florecitas, platos desconchados y tenedores de varios tamaños se lleven bien. A cenaaaar! Y nuestra troupe de enanos aparecen con el pijama, con su alboroto alegre, ocupando sillas, tabuerete y trona, con los "ésto no me gusta" y sus bromas de niño. Y nosotras no podemos más que sonreír, y estos años que han pasado nos envuelven de repente, como un abrigo de angora, y no pesan porqué estamos juntas. Por primera vez escucho mis trenta y seis sin que me desorienten.

2 comentarios :

elisabet (violette) dijo...

recordo molt bé aquests moments amb fills i cosins de fills ara ja fa vint anys.
passa de pressa...
és bonic que en deixis constància per escrit, en imatges i sobre tot, en la memòria
:)

Caterina Pérez dijo...

ei senyoreta violette!! Quina il·lusió llegir el teu comentari :))) un petonàs gegant