10.12.13


Vaig a fer un tomb entre les oliveres i apareixes, seguint-me els passos. El fred ens frega els dits i les galtes. No m'ho dius, pero sé que t'agrada estar amb mi... parlant de les plantes seques, buscant entre les herbes. I quan et demano fluixet per fer-te unes fotos, i t'asseus en silenci, també sé que t'agrada. Parlem de la llum del sol a la tarda i rebusques entre la fullaraca per suggerir-me fotos. Em sorprens amb un "és que tu i jo mirem molt semblant". I de repent sento que el temps se m'escola entre tarda i tarda, i tu creixes i jo no et puc aturar... i a batzegades, deixaràs de mirar com jo i deixaràs de sentir tan plaer al acompanyar-me entre les branques. No falta tant, i no sé com ho farem per no esdevinir desconegudes mentre tu escrius el teu camí en una llibreta a banda, i jo no podré ser tu i tu no podrás ser jo. Però deixarem que passi i potser, de tant en tant, ens trobarem al sol d'una tarda d'hivern.

10 comentarios :

raichel dijo...

Caterina!
Que a algunas nos pillas con las hormonas aun giradas y hasta se nos escapa una lágrima....

menduca dijo...

:´)

Nurieta dijo...

sense paraules ... preciós ...

Mònica Bedmar Llaudó dijo...

<3 Emoció i ganes de veure-us. A tu i a la Rita.

Fauna y Flora dijo...

Bonic :´)

verónica*moar cerámica dijo...

Las cosas escritas con y desde el corazón son las más valiosas... como este post. Me has emocionado linda. Un abrazo*

Montse dijo...

Que bonic Caterina! i quina raó que tens... massa ràpid que passa el temps. Tot i que la Clàudia només té 3 anys, a mi també em fa pànic o una mica de vèrtic, aquest moment, en què sé que volarà.. i que serà difícil compartir moments com aquest... Amb tot, tinc la confiança que sempre sabràn que hi som i que la mare és la mare... una abraçada! Montse

carme dijo...

Hola Caterina; ho fas molt bonic, això d'escriure.
penso que hauríes de fer contes o un llibre.
una abraçada
carme

barbarita dijo...

aii Caterina q bonic... ;')

em recorda a las passejades amb el pare, per anar a buscar llenya, o amb la mare, per anar a buscar farigola i espígol per després fer-ne saquets d'olor i penjar-los a l'armari...

...és cert que ja no fan tanta d'olor, pero encara hi són penjats; inmòvils, deixant passar el temps... i si ensumes amb ganes i amb el sulls tancats, o i tan q sents l'olor de bosc i de passejades...


elsa dijo...

quin escrit més preciós Caterina…llàgrimes als ulls <3