Aquest matí, després de deixar als nens a l'escola, he tornat ràpid cap a casa per fer un grapat de panallets, els duré aquest vespre a casa la mare. Ahir vaig deixar la massa preparada, i avui només calia donar-los forma. No ens agraden massa els panallets, així que sempre els faig ben petitons i els disfresso afegint ingredients de gust contundent. Aquest matí he fet els de canyella, vainilla i confitura de poma i llimona, demà, amb els nens, farem els de xocolata. I mentre anava arrodonint les boletes de massapà, pensava que sento que Tots Sants, any rere any, va agafant un cos que abans no tenia. Potser és que em faig vella. O potser és el dia, que s'escurça. Quan s'apropa Tots Sants, a casa, comencen a aparèixer els que ens falten, s'escolen a les nostres converses i als nostres records com qui no vol la cosa... I tot i que els records són dolços, a vegades també ens sentim enyorats, i també espantats.
Aquest llarg cap de setmana menjarem trinxat i castanyes a casa la mare, farem panallets amb els nens, escoltarem música, portarem flors al cementiri, anirem al bosc a buscar fulles per guarnir la casa, i encendrem espelmes per tots aquells a qui trobem a faltar, perquè ens puguin trobar si es pregunten com estem, que vegin que estem bé, i que tot segueix el seu curs. Farem patates al caliu i obrirem les portes als amics, que vindran amb els seus fills i portaran
moniatos, i veurem vi dolç, com cada any, perquè hi ha coses que és bo saber que són "com cada any".
5 comentarios :
No saps com identificada em sento amb aquesta entrada. És com si em llegissis els pensaments... Núria
Preciós Caterina. Que passeu uns bons dies en família!
feliç dia de tots sants :)
Molt maco! Espero que gaudiu del dia.
Potser jo també m'estic fent gran, em passa alguna cosa molt semblant...
Precioso.
Publicar un comentario