31.10.13

Tot Sants



Aquest matí, després de deixar als nens a l'escola, he tornat ràpid cap a casa per fer un grapat de panallets, els duré aquest vespre a casa la mare. Ahir vaig deixar la massa preparada, i avui només calia donar-los forma. No ens agraden massa els panallets, així que sempre els faig ben petitons i els disfresso afegint ingredients de gust contundent. Aquest matí he fet els de canyella, vainilla i confitura de poma i llimona, demà, amb els nens, farem els de xocolata. I mentre anava arrodonint les boletes de massapà, pensava que sento que Tots Sants, any rere any, va agafant un cos que abans no tenia. Potser és que em faig vella. O potser és el dia, que s'escurça. Quan s'apropa Tots Sants, a casa, comencen a aparèixer els que ens falten, s'escolen a les nostres converses i als nostres records com qui no vol la cosa... I tot i que els records són dolços, a vegades també ens sentim enyorats, i també espantats.

Aquest llarg cap de setmana menjarem trinxat i castanyes a casa la mare, farem panallets amb els nens, escoltarem música, portarem flors al cementiri, anirem al bosc a buscar fulles per guarnir la casa, i encendrem espelmes per tots aquells a qui trobem a faltar, perquè ens puguin trobar si es pregunten com estem, que vegin que estem bé, i que tot segueix el seu curs. Farem patates al caliu i obrirem les portes als amics, que vindran amb els seus fills i portaran moniatos, i veurem vi dolç, com cada any, perquè hi ha coses que és bo saber que són "com cada any".

5 comentarios :

Núria dijo...

No saps com identificada em sento amb aquesta entrada. És com si em llegissis els pensaments... Núria

Mònica Bedmar Llaudó dijo...

Preciós Caterina. Que passeu uns bons dies en família!

misako mimoko dijo...

feliç dia de tots sants :)

Ganxetades dijo...

Molt maco! Espero que gaudiu del dia.
Potser jo també m'estic fent gran, em passa alguna cosa molt semblant...

Belén Benito dijo...

Precioso.