Arbres de branques pelades i cargolades. Xiula el vent mentre travessem kilòmetres i kilòmetres d'aigua i fang i terres àrides. Digues als nens que he vist flamencs. Canyes molt esveltes i rosses que es pleguen, agrupades, en braços del vent. Cavalls pasturant m'indiquen que ens hem allunyat de la costa. I un grapat de vaques molt fosques, de pèl brillant, estira el coll rera un filat. Arribem a Narbonne. Puja un nen d'uns quatre anys, els seus pares li parlen fluixet, i amb francès li demanen que faci el mateix. Em fa pensar en totes les coses que m'agradaria que ensenyéssim als nostres fills i que se'ns van despenjant com serrells d'una cortina mal cosits. Casetes i camps endreçats i una furgoneta blanca. I un canal de traç recte fins a l'horitzó. El nen ara està silenciós i abstret... li han plantat uns enormes auriculars al cap i té una "psp" entre els dits. I torno a pensar en nosaltres, i penso que nosaltres també ho estem fent tan bé com sabem. Em sento lluny de casa, però estic contenta. Hi ha vinyes a banda i banda, i milers de ceps esquifits i arrenglerats ens contemplen passar. Travessem una petita ciutat. Hi ha un llac i un pont i una barqueta de fusta abandonada a la riba. I una esglèsia i cases, moltes cases de teulada neta color terrissa. Entre els arbres veig un circ amb la carpa ratllada de marró i blanc. Li diràs també als nens? I una carretera ben polida per on quasi no hi circulen cotxes. Noto la galta enrogida pel sol a l'altra banda del vidre. Un gronxador enmig del no res. Camps d'herba eixuta i més cavalls que pasturen. Camins estrets, arbres pelats, i bicicletes. T'ho he dit que tinc ganes de tornar a tenir una bici? Anoto tot això amb lletra minúscula i depentinada a les últimes pàgines d'una llibreta que tenia abandonada. Ho sé, tot això és carn de post... no cal resistir-se al canvi d'hàbits en el que hem entrat, a vegades a batzegades... només ens cal seny i veritat.