14.10.11







Sovint necessito aquest espai on ens creiem independents i lliures. On som forts i agosaradament tranquils. On ens estimem despentinats, i on no ens espanta la tramuntana.

Hi ha capítols on tenim força pel sol fet d'estar junts. On un plat de sardines a la planxa fa estiu. On triem un test sense pressa i ens aturem a comprar pipes a una benzinera. Seguir el camí és tan fàcil com inflar les rodes, tan fàcil com veure passar gent rere els vidres d'una cafeteria.


M'agrada portar la càmera penjada al coll i disparar sense mirar mentre el sol em fa aclucar els ulls. Així, un cop a casa, retrobo la màgia de l'espontani.


5 comentarios :

Lau dijo...

Acabo de usar el traductor de google para entenderte, y ha merecido la pena, que palabras tan bonitas escondidas tras el catalán!
Lau.

Caterina Pérez dijo...

lau... qué emoción saber que has hecho ésto :) me alegro ♥

Eli dijo...

Gairebé se sent l'olor del mar i els pins, i la darrera foto és esplèndida, sort que és feta sense mirar ;)

Decora Recicla Imagina… dijo...

Gràcies, Caterina.

Mlle Miracle dijo...

Aquesta és la meravella de sentir que sou dos, que sumeu molt junts, oi? I trobar aquests moments plàcids, lleugers, un regal.