10.9.13



Recordo que quan era petita, als migdies, la biblioteca de l'escola era oberta. Hi passàvem moltes estones mortes del pati, ens hi anàvem a explicar secrets, o ens hi aixoplugàvem de la pluja. I recordo, també, que hi havia uns contes als que sempre recorria. Eren petits, quadrats, i entre els seus dibuixos se m'escolava el temps. Eren els contes d' "El Clos dels esbarzers" de Jill Barklem. Cada estació de l'any hi quedava perfectament reflectida, i aquelles soques d'arbre farcides de finestretes que a la nit s'il.luminaven, em feien somiar... però el què més em fascinava, eren aquelles cuines i rebosts corulls de pots de confitura fins dalt, de pastissos a mig fer, de poms d'herbes eixugant-se, de lleixes infinites plenes de tasses i plats de porcelana, de conserves de tomàquet, fruita confitada i sacs de farina.

Confesso que, ja amb els vint anys coll avall, preguntava a les llibreries si podien aconseguir-me els contes de Jill Barklem, però es trobaven descatalogats. I un dia vaig trobar els petits contes a la biblioteca del poble... Estaven masegats i una mica esgrogueits, però me'ls vaig endur tots a casa per poder-los assaborir i retrobar-me amb aquella nena que somiava una casa plena de tasses de tè, de mantetes vora la llar de foc, i cullerots de fusta.

I fa un parell o tres d'anys, casualment, em vaig topar amb un recopilatori de tots els contes de Jill Barklem. Es tractava d'una reedició, aquest cop no el vaig deixar escapar i me'l vaig autorregalar per nadal.

Aquesta última setmana he estat fent conserves i confitures... i sovint he pensat en els dibuixos de Jill Barklem, concretament els de tardor. M'he deixat dur per un impuls i he fet confitura de llimona i pera, de pruna, conserva de mongeta tendra, de tomàquet, d'albergínia, cogombres amb vinagre, he desenterrat la iogurtera de me mare (un dia us n'ensenyo una foto, perquè segur que a més d'un us portará molts records), he enmagatzemat la cua de cavall que vaig baixar del pirineu, i estic fent limoncello! A casa em miràven una mica estranyats, em passava el matí entre cassoles, draps i pots que anava apilant, però sentia que estava fent el què em demanava el cos, com si enmagatzemar menjar s'hagués convertit en una prioritat. Parlant-ho amb amigues, i després de fer-ne broma tot descartant la possibilitat d'un embaraç, he arribat a la conclusió que això que em passava era quelcom estacional, que tenia a veure amb guardar l'abundància del final de l'estiu tot preparant " a la familia" pels dies de tardor... i si és així, quin plaer escoltar el què l'instint més ocult et demana!

(al proper post us passaré una recepta de conserva d'albergínia perquè pogueu aprofitar les últimes de la temporada, va bé? ;)) 


*****

Recuerdo que la biblioteca del cole abría los mediodías, y allí pasábamos muchos ratos muertos del recreo, nos contábamos secretos o nos poníamos a cubierto de la llúvia. También recuerdo que había unos cuentos que siempre buscaba entre los estantes. Eran pequeños, cuadrados, y el tiempo se escurría entre sus páginas, se trata de los cuentos de "El seto de las zarzas" de Jill Barklem. Cada estación del año quedaba perfectamente reflejada, y aquellas cepas de árbol rellenas de ventanitas iluminadas, me hacían soñar... pero lo que más me fascinaba eran aquellas cocinas y despensas llenas de tarros de mermelada, de pasteles a medio terminar, de ramilletes de hierbas aromáticas, de baldas infinitas abarrotadas de tazas y platos de porcelana, de conservas de tomate, fruta en almíbar y sacos de harina.

Confieso que, ya con veinte años a cuestas, preguntaba en las librerías si me podrían conseguir los cuentos de Jill Barklem, pero estaban descatalogados. Un día encontré los pequeños cuentos en la biblioteca del pueblo... estaban un poco magullados, pero me los llevé a casa para poder saborearlos con calma y reencontrarme con aquella niña que soñaba con una casa llena de tazas de té, mantitas cerca del hogar y cucharones de madera.

Hace un par o tres de años, por casualidad, me topé con un recopilatorio de todos los cuentos de Barklem. Se trataba de una reedición, y esta vez no lo dejé escapar. Me lo autoregalé en navidades.

Esta semana pasada estuve atareada haciendo conservas y mermeladas... y a menudo pensaba en los dibujos de Jill Barklem, concretamente los de otoño. Me dejé llevar por un impulso, e hice mermelada de pera y limón, de ciruela, conserva de judía verde, de berenjena, de tomate, pepinillos en vinagre, desenterré la yogurtera de mi madre (un día os mostraré una foto, porqué seguro que a más de uno os traerá un montón de recuerdos), almacené la cola de caballo que me bajé del pirineo, y estoy haciendo limoncello! En casa me miraban un poco raro, me pasaba la mañana entre cazuelas, paños y tarros que iba amontonando, como siguiendo un instinto, como si almacenar comida se hubiese convertido en una prioridad. Hablándolo con amigas, y después de bromear y descartar la posibilidad de un embarazo, he llegado a la conclusión que ésto que me pasaba era algo estacional, que tenía que ver con guardar la abundancia de finales de verano para preparar a "la familia" para los días de otoño... y de ser así, qué placer escuchar lo que el instinto más oculto te pide!

(en el próximo post os paso una receta de conserva de berenjena para que podáis aprovechar las últimas de la temporada, os parece bien? ;))


14 comentarios :

Elena Serrano dijo...

PD: nos parece genial! :)

Olga dijo...

Siiiiiii queremos las recetas! Mi madre siempre hacia antes las conservas, pero ahora que nos acostumbramos a la rapidez y comodidad se pierde esta costumbre!
Creo que es un placer en los tiempos fresquitos abrir un bote de mermelada casera y untar unas tostadas, o sorprender a los amigos con las berenjenas sobre unas taoístas de pan!un abrazo!

entrenapsicols dijo...

Preciós!

Jo estic amb els tomàquets: concentrat, fregit i tomàquet sec (amb una varietat que es diu San Marzano).
Aquesta setmana tinc carbassa de cabell d'àngel per a fer.

Si ens passes la d'albergínia també la provarem. I amb albergínia blanca, que és deliciosa.

petons desde la cuina de Valls

Unknown dijo...

ya hace tiempo que le digo a mi padre (que es el más cocinitas de mi casa) que tengo ganas de aprender a hacer mermelada, y qué mejor si es con la receta de una especialista,jajaja

Gracias por adelantado =)

http://miss4estaciones.blogspot.com.es/

Bet dijo...

Siii jo també voldré la recepta! :)
Aquests contes són molt bonics, quan era petita la meva mare me'ls comprava i els tinc molt ben guardats, m'agradaven moltíssim!

barbarita dijo...

ostres!!!!! no m'ho puc creure!!!!! la primavera, l'estiu, la tardor, l'hivern.... M'ENCANTAVEN!!! jo els mirava a la biblioteca de l'escola tb! estaben fets pols!!! els caps de setmana ens podiem emportar un llibre a casa, i jo els anava treient a passejar.... em perdia en els dibuixos replets de detalls minúscols, les cases dins els troncs dels arbres... com els conillets i ratolins es reunien a taula per menjar.... aiii... QUINS RECORDS!


:D
espero la recepta de la conserva!!! q ja aeriba la tardor!

Susana A. dijo...

M'ha encantat :)

MorenetaOnLine dijo...

Quins contes més temptadors, segur que m'agradarien... i, les conserves, mmmmmmmmm!

Paula dijo...

A mi em passa el mateix aquests dies, no paro de fer conserves. També he fet mil melmelades i he conservat espàrrecs, albergínies i tomàquets. He fet tomàquet fregit com si s'acabés el món! A casa també em miren estranyats i no acaben d'entendre que m'agradi tant, però quan trec la melmelada casolana per esmorzar, no fan cap pregunta i arrassen...

Aïda dijo...

Jo també tenia els contes!!!! M'encantaven! els vaig guardar fins que tenia quasi 30 anys, i els vaig perdre en una mudança... hi penso tot sovint!
quina sort haver-los trobat!

AH! dijo...

¿Puedo ir a pasar el otoño a tu casa? :)

hechoamano.eva dijo...

Ay ja estic desitjan tindre aquest contes
Es aquesta la col.lecciò que tens?

http://www.amazon.es/Year-Brambly-Hedge-Jill-Barklem/dp/0007371667/ref=sr_1_8?ie=UTF8&qid=1379847446&sr=8-8&keywords=jill+barklem

Bon diumenge!!!

Caterina Pérez dijo...

sí! són aquests "hechoamanoeva"! I a més a més, tu n'has trobat una edició molt bonica en anglés :))))

Alicia dijo...

Encara tinc aquests llibres :)