17.5.13


Rosa Mística 


La primavera passada l'avi m'explicava, entre els seus testos d'enciams i rosers, que plantaria "rosa mística". M'intentava descriure com era aquella flor que plantava cada any i que jo, en aquell moment, no tenia present. Les flors van créixer, altíssimes i ufanoses, i quan ja l'estiu es començava a apagar, l'avi va morir. I no sé exactament en quin moment, ni quantes hores havien passat des d'aquell matí tan trist i estrany, però de repent li vaig escriure un missatget a la mare, "ja sé quines flors plantaré la primavera que ve".

Els dies passaven i sortir a la terrassa dels àvis era, si més no, nostàlgic. Les pebroteres seguien regalant fruits carnosos, el surtidor cantava com sempre i les "roses místiques" anaven arribant al final del seu cicle.

La Rosa va tallar amb molt de compte aquelles flors eixutes i ens les va donar a la mare i a mi embolcallades amb una bosseta que porta més de mig any guardada en un calaix de la cuina. L'altre dia les vaig espolsar per treure'n les llavors que vaig plantar en diversos testos, tal com feia l'avi, en un ritual estrany ple de records, desitjos i quotidianitat. Ara només em cal que les pluges i ell, vetllin perquè aquestes flors reprenguin el cicle.


3 comentarios :

Lupe Ballester dijo...

Que bonic, Caterina! Quina il·lusió et farà quan vegis florir la primera rosa! Jo vaig perdre la meva àvia aquest mes de març i també tinc records molt bonics d'ella. Una abraçada.

Unknown dijo...

Que bonic, i que trist alhora. Mai havia sentir el nom d'aquesta flor.
Jo també he recuperat els lliris d'india o iris des de que va morir la meva mare, així cada primavera li faig un homenatge.
Molts petons! i com ja saps, espero amb ganes veure les fotos d'aquesta preciosa flor.

anna dijo...

Segur que naixeran les roses místiques més boniques. Bona llavor, amor, aigua i sol i l'avi que vetlla per elles ( i per nosaltres ). Una abraçada guapa